L’eix radical

Partint d’un curiós i precís fenomen matemàtic, Júlia i Clara Andrés presenten nou projecte musical en comú: L’Eix Radical. Una idea que naix arran de la gravació del senzill Punt Vernal per al Volum 5 de Hits With Tits, amb Hidden Track Records, emmarcant dues propostes artístiques dins d’un intercanvi de melodies i harmonies paral·leles.

Mai les ciències exactes havien estat relacionades amb la música d’una forma tan explícita, des de l’atzarós encontre a la precisa fórmula resolta. La música d’autora allunyada de tecnologies multiplicant-se amb el dream pop més còsmic, i viceversa, demostrant una vegada més que l’ordre dels factors no altera el resultat. Un resultat que sorprendrà per la seua simetria natural.

Un eix travessant l’espai comú que dues circumferències sonores no concèntriques generen en trobar-se des del seu centre, sense perdre la seua essència, reformulant un estil mimetitzat i atractiu on cadascuna d’elles és influenciada amb la mateixa força

d’interpretació i creació. Sols cal admirar el cartell dissenyat per Jaume Marco per a entendre el propòsit. Una imatge rotunda i calibrada que ens evoca l’art soviètic de Lissitzky, únic a l’hora de transmetre un missatge a primer cop d’ull. Directe, abstracte, diàfan i elegant com la música d’aquest trio circumstancial.

Clara, Estela i Lídia, des dels seus estils marcats i redons,s’uneixen de manera lògica al punt exacte on les seues cançons tracen una línia recta, una sendera comuna hidratada pel sotabosc, entre estrats de tranquil·litat i jeroglífics rítmics d’ombres i llum, un espai totalment aïllat de la dimensió visible i sorollosa de l’exterior.

Xiomara Abello

 


Biografia – Xiomara Abello Graduada en guitarra de jazz pel Conservatori Superior de Música de València, formada en guitarra clàssica i llicenciada en Filologia Anglesa. Ha treballat com a guitarrista amb formacions de diferents estils que van des de la música tradicional cubana, la música brasilera, el teatre musical o la cançó d’autor. En 2016 s’endinsa com a directora escènica i compositora amb l’obra interdisciplinar “El Castell de Naips”. Actualment es troba presentant el seu primer treball com a cantautora “Entre teles”. És per una d’aquestes composicions, Pena, aigua, aire que rep en 2018 el “Premi del Públic” del concurs “Cantautors amb la Veu Petita”, dintre del Petit Festival de Benicarló, així com al “Certàmen de Joves Cantautors Ciutat de Xàtiva”.

 

Presentació del disc: Entre teles Entre teles és el primer treball discogràfic de Xiomara Abello com a cantautora, acompanyada per Diego Barberà, Toni Porcar i Dani Tejedor, i amb col.laboracions com les de Néstor Zarzoso, Alberto Alcalá o Ángela Furquet. Les seues composicions recullen històries, emocions, i vivències narrades de la forma més sincera possible a través de la música. Relats que parlen d’una terra anyorada, d’encontres màgics, de nits aventureres. De penes ofegades en l’aigua i transformades per l’aire. De ràbia. D’amor. De mort. De camins. De vida. La música que acompanya aquestes lletres -totes en valencià- beu de molts estils diferents, tants com han estat presents en el bagatge musical de l’autora. Així doncs, es poden trobar ritmes de caire llatí o cubà, composicions on predomina el llenguatge de guitarra clàssica, o altres gèneres com la bossa nova o la chacarera.

Johnny B Zero

6B4B8607

Johnny B. Zero es una banda formada en Austria por Juanma Pastor, quien comenzó su andadura en los escenarios valencianos tras ganar el certamen Vinilo Valencia.

Gracias a este premio, editaron el LP de debut “Mayday” (2014), al que seguiría el EP “Crystal Totems” (2016). Hoy la formación habitual incluye a Juanma Pastor (voz y guitarra), Julio Fuertes (sintetizador), Luis Cirulli (batería) y Pablo Pérez (saxo alto). Han conseguido un público fiel en Valencia, y la buena recepción de estos primeros discos los ayudó a salir de la Comunidad para buscar público fuera de su ciudad.

Su nuevo trabajo Suicide Watermelon Stories  está en fase de postproducción y saldrá a lo largo de este 2018.

Su anterior disco Birds (2017) fué alabado en programas del renombre como DeliCatessen de Albert Puig (“Johnny B. Zero, energía valenciana”, 15/03/2017) o Carne Cruda de Javier Gallego. Y su single Insane fué elegido “melocotonazo apadrinado de la semana” en Hoy Empieza Todo con Ángel Carmona.

June’s Kaleidoscope

junesNacida en Valencia, la cantautora June’s Kaleidoscope – Arantxa Iranzo- comienza su proyecto después de ser seleccionada finalista en The Rising of Bands 2012 en el Hard Rock Cafe de Londres, entre más de mil de participantes inscritos.
Terminada la carrera de Piano, Arantxa se instaló durante una larga temporada en la capital inglesa, donde recorrió el circuito live con una banda de músicos de todo el mundo. Muy pronto, canciones de su primer EP (Soon You Will See, 2012) fueron emitidas por BBC London Radio. Sus influencias al componer unían puntos entre todos los periodos posibles de la Beatlemania, Nick Cave, el nu-jazz de Jamie Cullum o el folk orgánico de las bandas Bon Iver y Fleet Foxes, así como la música orquestal impresionista que más le marcó al descubrirla al piano.
El viaje de June’s K incluye haber sido banda telonera de The Cat Empire en su último European Tour, una corta trayectoria en la que ha compartido cartel en conciertos y festivales con bandas como ISLAND, Belako, Maïa Vidal, La Bien Querida o incluso Jehtro Tull y Jorge Drexler en los Conciertos de Viveros de Valencia.
En 2014, su vocación como cantautora la llevó a ser elegida internacionalmente entre 21 songwriters por la Universidad de Nueva York para participar en The NC Songwriters Workshop, entre productores y compositores como Barry Eastmond (Aretha Franklin, Barry White) o Phil Galdston (Esperanza Spalding).
Después de aquel verano, las ideas y las letras se apretujaron sobre el papel. Ya de vuelta en su estudio en Valencia, las nuevas canciones comenzaron a brotar y tomar forma: Los días ingleses, la vida lejos del Mediterráneo. ‘Brave Journey Into the English Sea’ titulaba al fin su nuevo y segundo álbum.
Su último single (Secret Farewells) lanzado en 2015, fue elegido ganador por Universal Music UK en el evento Secret 7” (The Public Records), celebrado en Somerset House, en Londres:
Para la producción de ‘Brave Journey into the English Sea‘, el londinense Matt Ingram (Laura Marling, Florence + The Machine, Lianne La Havas, Tom Odell, The Staves) fue la pieza clave.  Contando a su vez con la colaboración de Fyfe Dangerfield (The Guillemots) y mezclado por Dan Cox en sus estudios de Londres, Urchin Studios, el nuevo disco cristalizó en el verano de 2016.
June’s K prepara su lanzamiento para  2017, así como futura colaboraciones en bandas sonoras de series de televisión que verán la luz muy pronto.

Clara Andrés

clara-andresVa començar gravant de manera amateur les seues cançons en diverses maquetes. Però trobem la seva carta de presentació a la maqueta “Inici”, autoeditada i enregistrat a la Fournier (La Garriga) el 2005. L’èxit de la maqueta fou immediat. “Inici”, dugué a Clara Andrés a participar en el Mercat de Música Viva de Vic l’any 2005, a la sala “Espai” de Barcelona per al programa “DeProp” de TV3, a ser finalista del premi Sona 9 l’any 2006 i a formar part amb la cançó “Hui fa vent” de la banda sonora de la pel·lícula “Dies d’Agost” del Marc Recha.

“Dies i dies” és el seu primer disc, autoeditat i enregistrat també a la Fournier (La Garriga) a la tardor del 2007, on es recullen part de les cançons de la maqueta i altres de noves. En aquest disc les seves cançons destaquen per una lírica propera que descriu situacions brillantment i amb una veu càlida. Va rebre dos premis als Premi Ovidi Montllor l’any 2008 de la mà de Joan Manuel Serrat, un als millors arranjaments musicals i l’altre a la millor cançó amb “Dies i dies”. Aquest mateix any, Clara Andrés va ser reconeguda amb el primer premi del “Premi Miquel Martí i Pol” un nou guardó musical promogut per Lluís Llach. Va ser l’escollida entre els cinc finalistes d’aquest premi creat en memòria de Miquel Martí i Polper tal de premiar la millor poesia musicada en català del darrer any. La cantautora obtingué el reconeixement per l’adaptació del poema ‘Personatges’, de Josep Pedrals.

L’octubre del 2010, apareix el seu disc “Huit”, enregistrat a la Fournier es presenta com un disc…cret que comença i acaba en poc més de vint minuts. Recull huit cançons teixides per una banda més madura, on la senzillesa i la discreció en el detall esdevenen el seu propòsit.

El maig del 2014 Va publicar “Entrelinies”, el seu tercer treball discogràfic. Un conjunt de 9 cançons, o 8 i una entrelínia, teixides com un tot, una peça que té un ordre coherent i que vol contar una història. Parla llavors d’un “després”, d’un moment sentimental passat, unes entre línies que t’acompanyen i que formen part de tu.  El seu to, tot i ser nostàlgic, és sobretot reconciliador. Obri un calaix de moments viscuts, n’agafa les entre línies, el torna a tancar i continua.

Empezó grabando de manera amateur sus canciones en varias maquetas. Pero encontramos su carta de presentación a la maqueta Inici, autoeditada y grabado a la Fournier (La Garriga) el 2005. El éxito de la maqueta fue inmediato. “Inici“, llevó a Clara Andrés a participar en el Mercado de Música Viva de Vic en 2005, a la sala “Espai” de Barcelona para el programa “DeProp” de Tv3, a ser finalista del premio Sona 9 en 2006 y a formar parte con la canción “Hui fa vent” de la banda sonora de la película “Dies d’agost” de Marc Recha.

“Dies i dies” es su primer disco, autoeditado y grabado también a la Fournier (La Garriga) en otoño del 2007, donde se recogen parte de las canciones de la maqueta y otras de nuevas. En este disco sus canciones destacan por una lírica cercana que describe situaciones brillantemente y con una voz cálida. Recibió dos premios a los Premis Ovidi Montllor en 2008 de la mano de Joan Manuel Serrat, uno a los mejores arreglos musicales y el otro a la mejor canción con “Dies i dies”. Este mismo año, Clara Andrés fue reconocida con el primer premio del “Premi Miquel Martí i Pol” un nuevo galardón musical promovido por Lluís Llach. Fue la escogida entre los cinco finalistas de este premio creado en memoria de Miquel Martí i Pol tal de premiar la mejor poesía musicada en catalán del último año. La cantautora obtuvo el reconocimiento por la adaptación del poema ‘Personatges’, de Josep Pedrals.

El octubre del 2010, aparece su disco “Huit”, grabado a la Fournier se presenta como un disc…creto que empieza y acaba en poco más de veinte minutos. Recoge ocho canciones tejidas por un lado más madura, donde la sencillez y la discreción en el detalle acontecen su propósito.

En mayo del 2014 Publicó “Entrelinies”, su tercer trabajo discográfico. Un conjunto de 9 canciones, o 8 y una entrelínia, tejidas como un todo, una pieza que tiene un orden coherente y que quiere contar una historia. Habla entonces de un “después”, de un momento sentimental pasado, unas entre líneas que te acompañan y que forman parte de ti. Su tono, a pesar de ser nostálgico, es sobre todo reconciliador. Abre un cajón de momentos vividos, coge las entre líneas, lo vuelve a cerrar y continúa.

Calmoso & The black fang

calmosoThe BlackFang és un nou projecte de banda hip-hop amb arrels jazz i funk, que naix al cor de La Plana, Castelló. Formada per 7 músics de llarg recorregut i experiència a l’escena musical valenciana (Bandits, Mr.Pink, Da Plus Nu Ideas) i amb la producció i direcció musical de Diego Barberà. The BlackFang venen associats amb les veus i rimes del versàtil Calmoso Ramirez, veterà MC de l’escena, actualment també lligat al col·lectiu de DJ’s Mash Masters; així com abans ho va estar a Da Plus -singular proposta hip-hop eixida a mig camí entre Castelló i Barcelona fa més de 10 anys-.

Com a resultat, Calmoso & the BlackFang ens proposen una col·lecció de temes en valencià, frescos, amables i madurs, on s’intueixen les referències a The Roots, Hocus Pocus, Pharcyde, Parliament, A Tribe Called Quest,… Un projecte amb gust pels detalls, ambiciós i original dins l’actual escena valenciana.

Després de gravar el seu primer treball, el qual va veure la llum en febrer del 2017, Calmoso & the BlackFang preparen un contundent directe amb la força d’una potent secció de vents, una bateria i baix grossos i convincents, guitarra i teclats amb molt de groove i ànima, i unes lletres fresques i elegants. Un directe diferent, inesperat i fangtàzztic.

facebook.com/Calmoso-the-BlackFang

The BlackFang es un nuevo proyecto de banda hip hop con raíces jazz y funk, que nace en La Plana, Castelló. Formada por 7 músicos de largo recorrido y experiencia a la escena musical valenciana (Bandits, Mr.Pink, Da Plus Nus Ideas) y con la producción y dirección musical de Diego Barberà. The BlackFang vienen junto  las voces y rimas del versátil Calmoso Ramirez, veterano MC de la escena, actualmente también ligado al colectivo de DJ’s Mash Masters; así como antes lo estuvo a Da Plus -singular propuesta hip hop salida a medio camino entre Castelló y Barcelona hace más de 10 años-.

Como resultado, Calmoso & the BlackFang nos proponen una colección de temas  frescos, amables y maduros, donde se intuyen las referencias a The Roots, Hocus Pocus, Pharcyde, Parliament, A Tribe Called Quest,… Un proyecto con gusto por los detalles, ambicioso y original dentro de la actual escena valenciana.

Después de grabar su primer trabajo, el cual vió la luz en febrero de 2017, Calmoso & the BlackFang preparan un contundente directo con la fuerza de una potente sección de vientos, una batería y bajo  y convincentes, guitarra y teclados con mucho groove y alma, y unas letras frescas y elegantes. Un directo diferente, inesperado y fangtàzztic.

Júlia

Algú va dir alguna vegada allò de que l’originalitat consisteix fonamentalment a tornar a l’origen. Que tornar a la senzillesa de les solucions originals, amb els teus propis mitjans, t’atorga la qualitat d’original amb oficialitat. Etimològicament és indiscutible, per descomptat. El tercer disc de Júlia és l’últim i més honest testimoni d’aquesta teoria. Casa és un llenç al passat amb sons del present; just monument al clàssic retorn als orígens, però des del menys comú dels llocs i fins al més elemental i profund de la seua creació.

L’etern retorn de Júlia és un test de coherència en el qual cada pas donat està calculat amb moixaina. Casa té la puresa de les coses que es cuiden des de les mateixes arrels. “És un disc molt més elaborat respecte a anteriors, hem estat més damunt que mai del procés de producció”, diuen Estela i Lídia sobre un repertori de noves cançons que han alçat a partir dels fonaments d’una residència artística de tres mesos a Alcoi —ciutat natal del projecte—. Aquest cúmul de lògica emocional porta a un treball la concepció del qual, transparent com les cases de Lars von Trier en Dogville, ens porta de manera inevitable a la llar vertadera.

L’últim disc de Júlia és el de la reconnexió. La de la volta després d’un agitat viatge del qual s’han extret lliçons que només poden comprendre’s lluny de casa. En el seu retorn, tornen a invocar la impossible morfologia del duo de tres cares. Com ja va succeir en la seua anterior col·lecció, Pròxima B, la màgia es produeix amb l’aparició del tercer element, el que fluctua: Javier Vicente, Carasueño. El productor (Tulsa, Alondra Bentley, Calavera) repeteix el seu paper de presa de terra, de brúixola i de líquid conductor, passejant al costat de Júlia a la recerca de cadascuna de les moltes portes que s’obrin en el disc.

Alguien dijo alguna vez aquello de que la originalidad consiste fundamentalmente en volver al origen. Que regresar a la sencillez de las
soluciones originales, con tus propios medios, te otorga la cualidad de original con oficialidad. Etimológicamente es indiscutible, desde luego. El tercer disco de Júlia es el último y más honesto testimonio de esta teoría. Casa es un lienzo al pasado con sonidos del presente; justo monumento al clásico regreso a los orígenes, pero desde el menos común de los lugares y hasta lo más elemental y
profundo de su creación.
El eterno retorno de Júlia es un test de coherencia en el que cada paso dado está calculado con mimo. Casa tiene la pureza de las cosas que se cuidan desde las mismas raíces. “Es un disco mucho más elaborado respecto a anteriores, hemos estado más encima que nunca del proceso de producción”, dicen Estela y Lídia sobre un repertorio de nuevas canciones que han levantado a partir de los
cimientos de una residencia artística de tres meses en Alcoi —ciudad natal del proyecto—. Este cúmulo de lógica emocional lleva a un trabajo cuya concepción, transparente como las casas de Lars von Trier en Dogville, remite de forma inevitable al hogar verdadero.
La última entrega de Júlia es la de la reconexión. La de la vuelta después de un agitado viaje del que se han extraído lecciones que sólo pueden comprenderse lejos de casa. En su regreso, vuelven a invocar la imposible morfología del dúo de tres caras. Como ya sucedió en su anterior colección, Pròxima B, la magia se produce con la aparición del tercer elemento, el que fluctúa: Javier Vicente, Carasueño. El productor (Tulsa, Alondra Bentley, Calavera) repite su papel de toma de tierra, de brújula y de líquido conductor, paseando junto a Júlia en busca de cada una de las muchas puertas que se abren en el disco.

Néstor Mir

nestor-mir
Com a músic s’ha autoeditat varios discos a través de Malatesta records.

Paral.lelament ha encetat un altre projecte anomenat “Home gran” on fa revisions de temes de Neil Young en valencià amb un format en solitari més folk.

Néstor Mir dissecciona en el seu nou treball (un llibre i un àlbum), La Batalla Vital, les relacions d’una família en descomposició.
El llibre i la seua banda sonora es s’han convertit  en obra de teatre que s’estrena a partir del 17 de novembre en La Rambleta.

És una obra de teatre feta disc o un disc fet obra de teatre?
Açò no és un joc de paraules. És l’essència de “La Batalla Vital”, el nou treball de Néstor Mir.

23157253_877101689109444_8106424255919393943_o

La Batalla Vital és el títol del nou llibre de Néstor Mir. També del seu nou disc i del seu nou muntatge teatral. Tres formats que interactuen entre si per a explicar una mateixa història, un viatge a l’interior d’una família la relació de la qual s’està enfonsant.
El polifacètic artista i agitador cultural valencià ha decidit conjuminar les seues tres passions creatives – l’escriptura, la música i el teatre – en un projecte que es pot gaudir per separat, però que aconsegueix la plenitud en la seua culminació escènica. Mir torna a indagar en un dels seus temes preferits, les relacions humanes de la gent corrent, aquesta vegada posant el focus d’atenció en l’àmbit familiar.

El disc, publicat pel segell Malatesta és alhora la banda sonora i fil conductor d’un muntatge teatral i un àlbum que se sosté per si mateix.
“Crec que el disc pot funcionar al marge de l’obra, ja que cada cançó toca problemes universals de la gent del carrer. Tots podem sentir-nos identificats en el que els passa als personatges de les cançons sense que coneguen l’origen o el desenllaç del conflicte. Encara que amb una frase més o menys pots enllaçar-ho tot”, explica Mir.

El llibre-cd està publicat per l’editorial valenciana Alupa i amb portada de la pintora i il·lustradora Paula Bonet, arreplega el text de l’obra que es representarà a partir del 17 de novembre en La Rambleta, fruit dels Graners de Creació: Residències 2017-2018, una iniciativa impulsada pel centre cultural valencià i per Espai Inestable. A més, s’inclou el disc (editat també individualment pel segell Malatesta) amb les cançons que el propi Mir interpretarà en directe en l’obra.

nestormirplanells.bandcamp.com

Como músico se ha autoeditado varios discos a través de Malatesta records. Ahora mismo está trabajando en su último proyecto “La batalla Vital” del cual va estrenando canciones en tandas de tres.
Las canciones tienen dos vertientes, una más pop cotidiano y un otra más poética y oscura, como la del video.

Paralelamente ha empezado un proyecto llamado “Home gran” donde hace revisiones de Neil Young en valenciano, un proyecto en solitario y más folk.

Como dramaturgo estrenó “el Ring” dentro del festival Russafa Escénica de Valencia, obra que continúa rodando y está abierta la contratación, y que compagina con otros proyectos escénicos.